Autoritats,

Diputades i diputats,

Convidats i convidades,

Amigues i amics,

El passat 26 de maig, els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears varen expressar-nos un missatge clar i contundent: per primera vegada en la nostra història democràtica, varen revalidar un Govern progressista, donant el seu suport al projecte que està modernitzant la nostra societat.

El resultat de les urnes és una oportunitat històrica. És el moment de culminar les polítiques iniciades els darrers quatre anys. És l’hora d’aprofitar l’impuls per dibuixar un horitzó de progrés per a les dècades vinents. I és la nostra responsabilitat respondre a la confiança que ens han donat millorant la vida de les persones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Fa quatre anys vaig pujar per primera vegada a aquesta tribuna com a aspirant a presidir el Govern d'aquestes illes. Els vaig parlar de canvi i els vaig demanar humilment suport al projecte de progrés que plantejàrem a tota la societat per caminar junts cap a un futur de drets i oportunitats per a tothom.

Record aquells moments per la intensa emoció que compartírem, conscients que la nostra societat ens havia fet dipositaris de la il·lusió d'uns ciutadans i ciutadanes que havien omplert les urnes d'esperança.

Ens havien demanat que aquestes illes es plantejassin un escenari de convivència i respecte. Que les institucions en les quals se sosté la nostra democràcia obrissin de nou les seves portes a la ciutadania. Ens reclamaven pau social i educativa. Que recuperàssim drets perduts per continuar impulsant un projecte democràtic que només s'enforteix quan generem nous espais de llibertat.

Llavors, com avui, vaig pujar a aquesta tribuna per assumir la responsabilitat de fer realitat els somnis, de present i futur, de milers de persones d'aquestes illes. Milers de ciutadans i ciutadanes que ens demanaven altura de mires. Progrés per a tots i igualtat sempre. Oportunitats en els pitjors moments i convivència en la cohesió, en l'equitat i la justícia social. Una societat de la qual sentir-nos orgullosos.

És la societat que estam construint entre tots. Avançant sense fer una passa enrere. Creixent sobre tot el que hem aconseguit junts en les últimes dècades. Lluitant per ser millors. Compromesos amb el que som.

Aquell 2015 d'emocions intenses i grans esperances, la ciutadania va votar a favor d’unes illes més justes i més modernes. Ecologistes i sostenibles. Una illes feministes, que combaten la desigualtat i el terrorisme que suposa la violència masclista. Vàrem votar per unes illes millors. I avui som més forts.

Els darrers quatre anys hem creat una renda social que garanteix que ningú es quedi enrere. Hem aprovat lleis pioneres que ens situen a l’avantguarda en la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació. Hem activat un Impost de Turisme Sostenible, una eina de solidaritat i equilibri, que ens permet utilitzar els beneficis del turisme per reduir la petjada que genera al nostre entorn. Hem protegit més territori que mai. Hem accelerat la modernització de la nostra economia i sectors clau com el turisme, la industria o el comerç.

Hem augmentat la inversió en educació, sanitat i serveis socials, fins assolir xifres mai vistes en aquesta terra. I així hem ampliat les plantilles de docents i sanitaris; hem retornat la sanitat universal i hem acabat amb la injustícia del copagament farmacèutic dels nostres pensionistes. I hem reactivat les polítiques de dependència.

Des del màxim consens, també hem aprovat lleis que enforteixen la nostra convivència, com la de fosses o la de LGTBI, lleis que ens fan millors com a societat i que només per elles mateixes ja fan que la passada legislatura hagi valgut la pena.

Tot això és només el principi del nostre projecte. I tot això ha estat possible gràcies al compromís de partits com Més per Mallorca, Més per Menorca, Unides Podem, Gent per Formentera i el Partit Socialista.

Tots aquests partits hem tornat a signar ara acords que ens han de servir per culminar les polítiques iniciades fa quatre anys. És el que ens reclama la ciutadania. I, per això, vull agrair especialment l’esforç que han fet els partits que donen suport a aquests acords: el vostre compromís, la vostra capacitat per assolir punts de trobada en benefici de la ciutadania d’aquestes Illes és la millor garantia de progrés per a tothom.

Aquest pacte permet estabilitat; és públic i transparent; cerca la rendició de comptes i, sobretot, dibuixa una millor democràcia perquè és una garantia per a la ciutadania, com hem demostrat complint-lo. Ara els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs ens han demanat clarament més pacte, més progrés. Ens reclamen unes Illes que puguin fer de l'estabilitat política aconseguida el motor per completar la transformació iniciada fa quatre anys.

Per això, avui torn a adreçar-me a tots vostès per renovar amb la seva confiança la il·lusió de tothom i demanar-los que donin suport novament a un Govern progressista que es proposa completar la modernització de les Illes Balears. Els ho deman a tots perquè sé que la majoria de vostès comparteixen la necessitat de seguir avançant. Els propòs que donin suport a un projecte de país que beneficia a tothom, un projecte que creix amb l’acord i en la recerca de consensos per garantir un futur millor.

Diputades i diputats, al segle XXI només es pot governar d’una manera: des del diàleg i l’escolta activa. I aquesta ha estat i tornarà a ser la manera de fer del Govern de les Illes Balears.

Els fets dels darrers quatre anys ens avalen, però tots som conscients que ara la responsabilitat és encara major. Avui se'ns exigeix més. Avui tenim davant nostre l'obligació de treballar més que mai per projectar aquestes illes en un futur d'èxit social. D'igualtat i convivència. De respecte al que som, a la nostra cultura i història, a la nostra llengua i patrimoni. I a un medi ambient fràgil, sense el qual no serem. Un futur de democràcia i participació ciutadana. De més drets, més llibertats. D'educació per a tots. De solidaritat i integració. De serveis públics eficients, capaços d'auxiliar-nos a cada moment de la nostra vida.

Avui administram la il·lusió d'un país i, per això, tenim l'obligació de fer realitat les illes que somiam. Avui el projecte està en marxa i es renova per ser irreversible. I quan dic irreversible em referesc a culminar la modernització d'una societat a la qual hi cabem tots i a la qual hem de contribuir tots.

Una societat que s’alça sobre fonaments més sòlids que hem d’alimentar: fonaments com el rigor en la gestió, que no va en detriment de les polítiques progressistes; al contrari, permet dotar com mai serveis tan essencials com els socials, la sanitat o l'educació. I, a la vegada, afavorir el major cicle de creixement d’aquest segle, amb més llocs de treball i de més qualitat. Aconseguint que la prosperitat sigui més compartida. Empresaris i sindicats demostren a les Illes Balears que és possible competir i, alhora, elevar més que ningú els salaris en sectors clau.

Aquesta societat moderna i ètica, que ha posat l'ecologia i el respecte del medi ambient en el centre de les seves preocupacions i que ha convertit la bona voluntat en lleis que ens situen a l'avantguarda d'Europa en la lluita contra els plàstics i el canvi climàtic, assumeix com a propis els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU per al 2030. Ara hem de fer una passa més i fer que les nostres normatives pioneres s'apliquin de la manera més eficaç possible, impulsant des del sector públic l'adaptació de tota la societat.

Aquesta societat jove i dinàmica, que augmenta població escolar, ens reclama que facem tot el possible perquè la generació més formada no hagi de tornar a partir a la recerca d'oportunitats. Ens exigeix que implantem titulacions d'FP i d’universitat i que cada vegada estiguin més adaptades al nostre teixit econòmic. Ens demana que garantim als nostres nous titulats una porta oberta per guanyar experiència en un mercat laboral que necessita tot el seu talent, però no sempre els dona l'opció de demostrar-lo.

Perquè el mirall del nostre èxit ens motiva a fer més. I això implica que els plans de lluita contra la precarietat laboral, que aquí hem implantat i que ara s’apliquen a la resta d’Espanya, han de servir també per garantir que les jornades de treball es compleixen i aprofundir en la recerca d’una igualtat salarial entre homes i dones.

Les mesures de suport a empresaris i autònoms han de ser encara més ambicioses, ajudant a qui emprèn, donant suport als qui mantenen vives les nostres petites i mitjanes empreses, acaronant els nostres sectors i negocis emblemàtics, acompanyant-los cap a un futur de modernització. Perquè una economia moderna i oberta, com la d'aquestes illes, només es planteja un paradigma de creixement: el del creixement sostenible i per a tothom.

Aquest és també un èxit d’aquesta societat nostra, solidària i compromesa, que sap que el gest més humil pot millorar la vida d’un veïnat. Perquè, com va escriure Antònia Vicens, “el cel pot cabre dins un bassal”. Per això sap dur la generositat als petits gestos de cada dia. Per això ens demana més. I és la nostra responsabilitat continuar avançant per reduir les llistes d'espera sanitàries. Per acostar l'atenció als pacients de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. Per millorar tots els serveis, fer-los més moderns i dotar-los amb les tecnologies més eficaces.

Uns serveis que, per descomptat, han d’estar preparats per a un futur que ens exigeix anticipació. Aquesta societat també es fa major. El repte és enorme: viurem més i mereixem viure millor. Hem d'adaptar els nostres serveis públics a aquest objectiu. I fer-ho amb una fórmula financerament sostenible.

Per això, hem iniciat una estratègia per afrontar la cronicitat i l'envelliment de la nostra població. Una estratègia que ens ha duit a posar en marxa projectes emblemàtics com les reconversions dels hospitals Verge del Toro, Can Misses i Son Dureta, a afegir-hi després projectes com el del nou hospital de Felanitx i consensuar iniciatives com la de Sant Joan de Déu a Inca. Ha arribat l'hora de completar les obres en marxa, d'incorporar nous projectes i millorar la xarxa de centres de salut i de residències.

Aquests són els fonaments d'un projecte sòlid i en marxa. Un projecte de país, amb un full de ruta clar, pactat, que ara s'actualitza amb els nous acords signats per Més per Mallorca, Unides Podem i el Partit Socialista. Junts dibuixam una estratègia que ens ha de permetre afrontar i superar sis grans reptes, els que marcaran les prioritats dels pròxims anys.

El primer d'aquests reptes té a veure amb el que els he explicat fins ara: és prioritari modernitzar i diversificar la nostra economia i, al mateix temps, reforçar un model de prosperitat compartida que ens demana turisme sostenible, economia circular i noves eines per a sectors tradicionals i emergents.

El segon repte és clau per culminar tot el que està en marxa: hem d’enfortir la nostra arquitectura institucional, col·laborant amb consells i ajuntaments, avançant cap a una Administració més àgil, oberta i eficient, i assolint un model de finançament més just amb les nostres illes.

Només amb una economia privada forta i una gestió pública moderna garantirem l’èxit del nostre tercer repte: continuar millorant els nostres serveis essencials, que han de ser capaços de donar resposta a les necessitats de la nostra ciutadania. Això vol dir més i millor educació, més i millor sanitat, més i millors serveis socials. Això vol dir també més transport públic, l’única opció per assegurar el dret a la mobilitat dels nostres ciutadans i ciutadanes.

És responsabilitat nostra igualment garantir l'accés a l’habitatge com el cinquè pilar de l’estat de benestar. Parl d’un dret de tothom que només serà real si actuam amb la major solvència i determinació.

Economia sòlida. Administració eficient. Serveis públics de qualitat. Dret a la mobilitat i l’habitatge. I, per descomptat, més drets, més llibertats, més espais de convivència, més igualtat: aquest és el nostre cinquè repte. Reforçar la nostra democràcia des de la seva ànima, des dels seus valors compartits, des de tot el que ens uneix. Reduint la desigualtat social, lluitant contra la bretxa salarial, desterrant la discriminació, recuperant la nostra memòria, tenint cura de les nostres arrels culturals.

I, finalment, tenim la responsabilitat de seguir obrint camí per combatre el desafiament ambiental i climàtic, que ens obliga a ser més decidits i contundents que mai: el nostre planeta, les nostres illes, no poden esperar més.

M'agradaria explicar com pretenem afrontar cadascun d'aquests sis grans reptes.

El primer, els deia, és fer de la nostra economia un motor més modern. Hem d’utilitzar la innovació per multiplicar la nostra competitivitat i aprofitar el dinamisme i lideratge del turisme per impulsar la resta de sectors.

Des del Govern, hem estat capaços de facilitar els darrers quatre anys la sortida de la crisi amb el cicle econòmic de més creixement d’aquest segle. Amb 80.000 nous llocs de treball. Amb rècord d’empreses i de cotitzadors. Amb apujades de salaris històriques.

Ho hem fet parlant amb tothom. Escoltant a tothom. Arribant a acords amb tothom. Seguirem fent el mateix; sumar talent, capacitats i idees funciona.

Junts hem impulsat un Pacte per la Competitivitat que explica la prosperitat actual. I junts hem de definir com ha de ser el nostre sector clau: el turisme. Avui sabem que ha de moure la resta d’activitats cap a la innovació i, sobretot, sabem que només té sentit si contribueix a millorar la qualitat de vida dels residents.

Encara que a vegades el renou del debat faci pensar que les posicions a l’entorn del turisme estan tan allunyades que l’acord és impossible, en realitat estam més a prop de la confluència de sensibilitats que mai. No és només que la societat balear cregui avui que la protecció del medi ambient és una de les claus de futur del model turístic, és que aquest discurs també té com a defensors els empresaris del nostre sector.

Aquesta coincidència ens duu a tots, crec que sense excepció, a afirmar que el futur del nostre sector turístic passa per la qualitat en l'oferta, per la sostenibilitat en l'explotació i pel repartiment just dels beneficis que genera el negoci.

Si volem preservar el nostre èxit i enfortir el nostre lideratge turístic, és el moment de fer una passa més. D'unir-nos al voltant d’una estratègia que posi límit al turisme d’excessos, que ens permeti créixer en rendibilitat sense consumir més territori i recuperant part del que ja hem consumit.

Hem de ser capaços de mitigar les incomoditats inherents a l'arribada de milions de persones cada any per aconseguir una experiència turística de primer nivell i, a la vegada, compatible amb la qualitat de vida d'uns residents que volen sentir-se orgullosos del turisme que oferim i ser part en les decisions que els afecten.

Hem de definir fins a quin punt l’actual model de turisme de creuers encaixa amb els nostres objectius. I fixar un sòtil que sigui sostenible social i econòmicament. Hem de ser valents. Hem de tenir determinació, invertint des de les administracions a les zones turístiques madures i, a la vegada, facilitant la modernització de tots els sectors lligats al turisme. Només així podrem seguir allargant la temporada, generant nous clients i mercats, fomentant més beneficis econòmics i socials per a tothom.

La continuïtat del nostre projecte de progrés ens dona una oportunitat històrica. Duim dècades parlant de diversificació econòmica. En la darrera legislatura hi va haver avanços significatius, però la nostra inversió pública i privada en innovació segueix per sota de la mitjana.

I encara que ens haguem convertit en model investigador a seguir per la comunitat científica, amb iniciatives com el decret de carrera investigadora, cal fer més passes. Des de l’àmbit públic i des del privat. Posant tots els mecanismes en marxa: els que té la Universitat i els clústers en què col·laboren els sectors amb el suport del Govern. Els que ens han de permetre desenvolupar el nou Pol Marí i avançar en projectes de societat digital amb la Universitat. Els que té l'empresa privada i les eines de cada vegada més dotades i ambicioses que impulsa el Govern.

Tenim la societat més formada i culta de la nostra història. La que més accés a la tecnologia atresora. La que més valor dona a la innovació i el coneixement. La que és conscient que la cultura ha de convertir-se en una palanca de prosperitat. La que s'ha dotat de les empreses més modernes, algunes de les quals de referència mundial. Ajuntem totes les peces i serem imparables.

Avui sabem que podem innovar per ser més eficients, per contaminar menys, per nodrir-nos d'energies netes i alhora ser més competitius.

Fem feina junts per diversificar amb aquest impuls la nostra economia, per enfortir la nostra economia social, fomentant el cooperativisme i el microcooperativisme, perquè guanyi presència en el nostre PIB. Fem feina per un model que sigui capaç d’adaptar-nos a les exigències d’aquest món global i canviant. Fem-ho des del rigor i l’estabilitat que han definit l’èxit dels darrers anys.

Això també ens obliga a modernitzar la formació. És la gran demanda dels nostres empresaris i sindicats: sabem que la competitivitat és, sobretot, qüestió de talent, de capacitat, de professionalitat. Millorar passa per disposar de més centres integrats com el de Ciutadella, les Escoles d’Hoteleria a Eivissa i Alcúdia, els instituts nàutics ja començats i per millorar l’oferta formativa a Formentera. També cal elaborar un pla integral per ampliar l’oferta d’FP dual i vincular-la més als nostres sectors productius.

Diputats i diputades, mai hem tingut una ocasió com aquesta. Els pos un exemple. Per primera vegada, començam una legislatura amb un pla d'indústria en marxa i dotat econòmicament. Aquest fet és, en si, pura motivació: ens dona l'opció d’anar més enllà. D'aliar-nos amb les nostres indústries tradicionals i amb sectors emergents per accelerar més que mai.

Els empresaris ens demanen menys burocràcia. Ens reclamen suport constant per orientar i modernitzar els seus negocis, fer-los més sostenibles i eficients, trobar nous nínxols de negoci i projectar-se cap a l'exterior. I tot això és el que tindran: aquesta és la nostra responsabilitat.

En línia similar hem de treballar amb el nostre sector primari, que ens necessita més que mai, de la mateixa manera que el necessitam més que mai. Si volem ser sostenibles, si volem apostar per una economia circular i de quilòmetre zero, hem de fomentar la producció local.

Ho farem canalitzant ajudes, és clar, però també apostant per una modernització de les explotacions que encara ara, massa vegades, recau només en la nostra pagesia i els nostres pescadors. Han de tenir-nos al seu costat. Més a prop que mai. I hi estarem. També estarem devora els nostres autònoms, devora els nostres petits i mitjans comerciants, que tindran solucions per afrontar reptes que els són específics, com la necessitat de competir en un món globalitzat i cada vegada més liberal en el qual el petit està sempre amenaçat. Per això hem d’ajudar-los i protegir-los. Impulsar la seva competitivitat i contribuir a fer que superin les seves barreres. En aquesta línia hem treballat els últims anys, i gràcies a això ara estam en disposició d’augmentar el ritme.

Quan començàrem la passada legislatura ningú pronosticava una recuperació com la que han aconseguit aquestes illes. Els fets ens han retornat l'optimisme. Però no hi ha res que passi per casualitat. Han estat els treballadors i els seus sindicats, els empresaris i les seves patronals, les que ho han fet possible, treballant braç a braç amb el Govern.

Aquest és el camí traçat. Avancem ara, marcant-nos el repte de reduir la precarietat al màxim, de continuar elevant els salaris i, alhora, la capacitat de les nostres treballadores i treballadors i la competitivitat dels nostres sectors i empreses. Sabem com ho hem de fer: continuem junts en aquesta tasca.

Això ens du directament al segon gran repte d’aquestes illes. Els parl de la modernització d’una administració que ha de facilitar sempre la prosperitat. I això exigeix eficàcia. Demana coordinació. Ens obliga a tots a donar el millor de nosaltres per enfortir la nostra arquitectura institucional.

Fer front a aquest desafiament passa per accions com l’impuls d’una llei de consells insulars que ens permeti agilitar-ne el funcionament, evitar duplicitats i, sobretot, apropar la resposta als ciutadans i ciutadanes, als nostres autònoms i empreses. Els donarem així als consells instruments perquè siguin sempre el vertader govern de cada illa, reconeixent la singularitat de Formentera i enfortint l’acció de la resta de consells insulars, com hem pactat amb els nostres socis de Gent per Formentera i Més per Menorca.

Encara que avui s'escolti amb força el renou dels qui desconfien de totes les institucions, dels qui criden contra la descentralització, la realitat demostra que l'Administració guanya eficàcia en la proximitat, en la transparència, en la participació.

Per això facilitarem la labor dels empresaris amb una llei de finestreta única que simplifiqui tràmits i escurci terminis. Per això crearem un consell obert que haurà d’assegurar la millora contínua en transparència. Per això totes les polítiques públiques inclouran un estudi d’avaluabilitat.

Aquest és el camí que hem de seguir: obrim més les institucions, eliminem burocràcia i creem camins de col·laboració i codecisió amb la ciutadania i la societat civil. Pactem sempre amb les ciutadanes i ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Sumem forces amb ells per guanyar múscul cada vegada que el necessitem per assolir els nostres objectius de país. És el que vàrem fer amb el 75% de descompte de resident. El que férem amb el nou Règim Especial. I és el que farem els propers anys per aconseguir també la part fiscal del REB i, sobretot, un nou model de finançament que faci justícia a aquestes illes.

Parlam d’una terra, la nostra, que ha demostrat la seva generositat sempre. Que ha aportat a la modernització de tot l’Estat. Que contribueix sempre lleialment. Una terra que ara demana el que és de justícia: un finançament que ens permeti oferir uns serveis públics, almenys, de la mateixa qualitat que els de la resta de l’Estat. Es tracta que la segona comunitat a l’hora d’aportar no sigui la novena en el repartiment. Es tracta que sumem forces de cara a la negociació que s'ha d’obrir ara.

Hem d'incorporar al poder polític el compromís de tota la societat civil i econòmica, que ha demostrat estar disposada a fer feina conjuntament. Ho necessitam per assolir objectius fonamentals per a Balears, com la millora d’infraestructures clau amb convenis d’inversions de l’Estat en ferrocarril, zones turístiques madures, i abastiment i depuració d’aigua.

També necessitam la unitat d’acció pactada entre Unides Podem, Més per Mallorca i el Partit Socialista per recuperar el finançament de les polítiques de dependència, garantir l’ampliació de reserves marines, i derogar normativa estatal que perjudica greument la nostra economia i la nostra societat, com la reforma laboral, la LOMCE i una Llei de racionalització de l’Administració, que limita la capacitat d’aportar solucions dels nostres ajuntaments.

Però l'objectiu no ha de ser només aconseguir a Madrid el que fa anys que reclamam. En aquesta Europa de cada vegada més dependent de les decisions de Brussel·les, ha arribat l'hora que ens facem forts per negociar qüestions com les limitacions de mínimis que llastren la competitivitat del nostre sector primari, del nostre transport i, per tant, de tota la nostra economia.

Així tindrem el marc financer i institucional que ens permetrà fer front al nostre tercer gran repte: oferir uns serveis públics capaços de donar sempre solucions a mida de cada ciutadà, de cada problema, de cada sector.

Això vol dir enfortir la nostra sanitat i adaptar-la als temps i les exigències que suposa l’envelliment poblacional. Això vol dir oferir l’educació moderna que garanteix oportunitats per a tothom. Això vol dir més serveis socials, més residències, més atenció a la dependència. Això vol dir elevar a la vegada la qualitat de vida dels ciutadans i la competitivitat i sostenibilitat de la nostra societat, garantint com a dret un transport públic de primera qualitat.

Els plantejaré, per parts, com ho farem.

En educació, l’objectiu és posar en servei els centres que hem començat i continuar amb l'estabilització i ampliació de la plantilla de docents. Al mateix temps, hem de continuar millorant beques i oportunitats, amb més ajuts per a activitats extraescolars i material educatiu. Hem de poder obrir els centres els horabaixes. I ens hem de marcar com a prioritat desenvolupar una nova etapa educativa: la de 0 a 3 anys. Tot això apunta en una mateixa línia: millorar la formació de les nostres filles i fills, donar-los les millors eines per aconseguir que la seva generació ens doni la satisfacció inigualable de superar en tot a la nostra.

Aconseguir-ho ens exigirà més gestió, més unitat d'acció, més pressupost en educació. I, per descomptat, ens ha de dur a consensuar una llei educativa pròpia, que ens permeti afrontar, des de la proximitat, les solucions que necessitam per encarar el nostre futur amb les millors garanties.

Aquest objectiu ens ha de fer perseverar en el que sabem que funciona, com la reducció de taxes a la Universitat, una primera passa que els anys vinents ens ha de conduir progressivament fins a la gratuïtat dels estudis superiors.

El mateix pot dir-se de la sanitat, que ha de fer més passes. Els nostres centres de salut i hospitals han deixat enrere la crisi i fa temps que la seva modernització avança de cada vegada més de pressa. I fa temps que reduïm les llistes d'espera, perquè consideram que l'atenció dins del termini i en la forma escaient és un dret bàsic dels ciutadans. Per això tenim en marxa més centres de salut i nous recursos hospitalaris. Per això avançam cap a l’extensió de nous serveis públics, com el de salut bucodental, i cap a la implantació de polítiques com el Pla de Salut Mental, que s’ha d’adaptar a les necessitats de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera.

La nostra ambició a l’hora d’encarar els reptes dels serveis essencials ha de ser absoluta. Només així tindrem els mecanismes assistencials que els nostres ciutadans i ciutadanes mereixen. Només amb un Govern de l’Estat compromès i en sintonia, com l’actual, s’aconsegueixen fites com la recuperació de la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores de la dependència.

Ara la societat ens exigeix més serveis a domicili. Això ens demana noves residències, més centres de dia, més serveis de proximitat, més ajudes a la dependència. Ens reclama centres de respir que donin suport a les persones dependents i als seus familiars, ens impulsa a desenvolupar la Llei de la infància i l’adolescència, ens imposa una atenció a l'envelliment i la cronicitat de primer nivell i ens crida a aprovar un pla d’ajuts per finançar els serveis lligats a la Llei del tercer sector.

Senyores i senyors diputats, aquesta col·laboració entre sector públic i sector privat s’ha de produir també entre administracions. Només així assegurarem l’èxit en la millora d’allò públic.

Només així garantirem el dret a la mobilitat de les nostres ciutadanes i ciutadans.

Només així aconseguirem entre tots les noves rutes directes d’avió amb preus màxims que necessitam, garantint la connexió de Menorca amb Barcelona, com hem pactat amb Més per Menorca, i analitzant les necessitats específiques d’Eivissa.

Només així completarem la modernització del transport per carretera a les illes, accelerada amb les noves concessions i rutes que ara implementarem a Mallorca i amb la col·laboració amb els consells d’Eivissa, Formentera i Menorca per millorar el servei.

Només així implantarem la xarxa de transport públic que fa una dècada que hauríem de tenir.

Perquè feia temps que no se'ns presentava una ocasió millor per aconseguir-ho: per primera vegada, les infraestructures planificades durant una legislatura anterior superaran l'aturada d'un canvi de Govern i tindran al capdavant de la seva execució els gestors que les varen planificar.

Ara toca actuar per dur el metro al Parc Bit i a Son Espases, com ja està projectat.

És l'hora de convertir en un projecte d'execució el vell somni de la connexió amb l'aeroport de Son Sant Joan i la resta de la badia de Palma.

És el moment d'avançar cap a l'extensió de la xarxa ferroviària.

És l'hora d'integrar les tarifes de transport públic a les quatre illes, d'estendre-les a les connexions marítimes i fomentar l'ús dels mitjans públics amb preus més barats per a qui més els empri.

L’hora d’augmentar l’efectivitat, amb més freqüències i horaris de vaixells per millorar la connectivitat entre illes, sobretot a Formentera, tal com hem acordat amb Gent per Formentera.

L'hora de coordinar tota aquesta planificació amb la dels consells insulars i els principals ajuntaments per instal·lar aparcaments dissuasoris i connectar-los amb els nuclis de les ciutats i els centres de treball i estudi.

També ha arribat el moment d’enfortir el control de preus aeris per tal de garantir que el descompte per a residents beneficiï realment les persones.

És l'hora del transport públic modern que ens ha de projectar en un futur de qualitat de vida i sostenibilitat ambiental.

Així assegurarem el dret a la mobilitat. Però si volem un futur d'oportunitats per a tots també hem de garantir el dret a l’habitatge, que figura en la nostra Constitució i durant dècades no ha estat efectiu. Ara veiem que la situació s'agreuja un poc més: si fins fa una dècada l'accés a l'habitatge era impossible per a les ciutadanes i ciutadans amb menys ingressos, amb dificultats per a accedir al mercat laboral i situacions pròximes a l'exclusió, avui comprovam cada dia que són les treballadores i treballadors, la classe mitjana, la que es veu a poc a poc exclosa del dret a l'habitatge. Aquest desafiament és el que més afecta ara la vida de les persones. I, consegüentment, hem d'abordar-lo. És el nostre quart gran repte.

Durant l'anterior legislatura hem fet grans passes. Hem sortit de la paràlisi prèvia i hem posat la maquinària en marxa per tornar a construir habitatge públic: aquests projectes ens garantiran centenars de pisos a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca.

També hem aprovat en aquesta cambra una Llei d'habitatge que desenvolupa el dret constitucional i prioritza l'accés a una llar a l'ús especulatiu d'un bé que és clau i limitat. Gràcies a això estam detectant més de mil pisos buits en mans, bàsicament, de bancs i fons d'inversió. Ara sortiran al mercat en règim de lloguer social, contribuint també a facilitar l’emancipació dels joves.

Però continua sense ser suficient. Hem de córrer més, perquè la necessitat no espera. Per això l'habitatge serà una prioritat del Govern, perquè ‑avui els ho vull anunciar‑ els propers mesos aprovarem mesures extraordinàries destinades a afavorir l’accés a una llar, amb un Observatori que ens ha de permetre radiografiar el mercat immobiliari barri a barri, poble a poble, per després actuar amb un objectiu: que els preus de cada zona s'adaptin a la capacitat econòmica dels ciutadans i ciutadanes d'aquesta zona. La urgència s'atacarà també amb millores en els programes d'ajuda i mesures fiscals que fomentaran tant la construcció com la sortida al mercat d'habitatges en règim de lloguer de llarga durada.

Per a tot això, el Govern compta amb el compromís ferm dels partits que li donen suport. Però els deman a tots que facem una passa més enllà: perquè cada idea compta i cada braç empeny. Els anim a unir les seves forces en aquesta causa, de la qual depèn la qualitat de vida i les esperances de progrés, present i futur, de milers de persones d'aquestes illes, que són el primer i per a les quals ens hem de desviure. Actuem junts.

Perquè, com els deia abans, en aquest nou projecte de progrés hi hem de cabre tots i totes. Perquè aquest és un projecte feminista. Perquè aquesta és una societat per a tothom. Per a elles i per a ells. Per als que hi som i per als que vindran. Per als que vàrem néixer aquí i els que varen venir d'altres llocs d'Espanya i del món. Tots enriquim aquesta societat moderna, diversa i plural que som les Illes Balears. El nostre objectiu és que la igualtat deixi de ser un repte per convertir-se en un camí, una realitat, una forma de vida irrenunciable per al conjunt d'aquesta societat.

Hem fet grans coses junts en matèria d'igualtat. No fa falta que els recordi la unitat d'acció a l’hora d’impulsar el Pla de Lluita contra la Violència Masclista, un pla que ara hem de mantenir viu, amb noves idees i reforçant aquesta unitat de tots. Perquè som aquesta societat: la que es posa d'acord, la que sap que un home i una dona han de tenir els mateixos drets. La que aposta per enfortir els projectes de coeducació en les nostres escoles.

Potenciem l’educació en valors. Combatem tota forma de rebuig al diferent. Acabem amb el sexisme, l'homofòbia i el racisme. Fomentem la igualtat i obrim-li camí. Alimentem el respecte.

Hem de convertir també la conciliació laboral i familiar en responsabilitat de tots i totes. Ho farem amb accions laborals destinades al compliment de l’horari, amb polítiques que facilitaran als treballadors i treballadores atendre els seus familiars, amb infraestructures i serveis públics que donaran a les famílies el suport que necessiten per poder conciliar. Perquè puguin projectar el seu futur sabent que tenir fills no és un sacrifici per a la resta dels projectes personals. Perquè en aquesta societat hem de conviure i créixer en igualtat tots i totes.

Això implica que hem de fer feina en una altra cara de la desigualtat. En aquest món en què la bretxa entre rics i pobres creix des de fa dècades, és responsabilitat nostra rompre aquesta tendència i rebel·lar-nos contra la desigualtat creixent.

“Mentre hi hagi pobresa en aquest món, cap persona podrà ser totalment rica, ni encara amb la fortuna més immensa”, deia Martin Luther King, que va lluitar per la igualtat en totes les seves dimensions. I va vèncer en moltes. Mobilitzant el compromís, despertant les consciències, unint raons amb accions.

Aquest és el nostre camí. Aquest és el camí que ens va dur a impulsar una renda social que garanteix el dret a seguir endavant en els pitjors moments. Aquesta renda ha de créixer per arribar a tots els ciutadans i ciutadanes que ho necessiten. I ha de reforçar-se fins a aconseguir unes illes sense pobresa, ni exclusió, unes illes que des d'avui es marquen com a objectiu immediat aconseguir la pobresa infantil zero l’any 2023, fent novament nostres els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Uns objectius que també parlen d'integració, de cooperació, de refugiats i immigració: i amb els seus plantejaments ens comprometem.

Aquestes illes mai no miraran cap a una altra banda quan la tragèdia humana exigeixi la nostra acció decidida. Aquestes illes no donaran l'esquena al drama de la nostra Mediterrània. Aquestes illes no deixaran mai de defensar els drets humans, d'ajudar els que pateixen, d'integrar els que arriben. No farem mai, mai, de cap de les maneres, ni una passa enrere.

Aquestes illes tindran cura de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre patrimoni. I els donarem projecció amb una eina clau, la radiotelevisió pública de les Illes Balears, element de cohesió d’aquesta societat i garantia d’informació plural.

Som conscient que només els pobles cultes i formats guanyen el futur. Per això seguirem estant devora els nostres creadors culturals i invertint en el suport a la promoció exterior, especialment per acostar els productes culturals a tota la ciutadania.

La cultura és la nostra ànima col·lectiva i, per això, l’impulsarem amb infraestructures emblemàtiques com el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, el projecte del Sindicat de Felanitx, la futura seu de l’Orquestra Simfònica a Palma, la Casa de Música a Eivissa o el Museu de Formentera.

Potenciarem l’Institut d’Indústries Culturals com a eina per promoure la producció cultural pròpia. I col·laborarem amb els consells insulars i ajuntaments per fomentar la nostra cultura, el nostre patrimoni i la nostra llengua. Així ho farem amb projectes com el del Centre de Recerca de la Menorca Talaiòtica o amb accions per promocionar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit social.

Ampliarem les nostres llibertats, adaptant el nostre marc per garantir el dret a la mort digna. Seguirem recuperant la nostra memòria democràtica. Caminarem cap a la modernitat amb una llei de benestar animal avançada, que garanteixi la fi dels sacrificis. Avançarem sense por. Progressarem sense deixar ningú enrere. Treballarem sense descans. I ho farem junts.

També per fer front al sisè gran repte que tenim, que és en realitat el més important de tots. Encara hi ha avui qui ho qüestiona, qui dubta. Però en aquest punt no hi cap la indecisió, no hi cap el cinisme: o salvem el nostre medi ambient, o salvem el nostre planeta, o morirem amb ell.

Aquesta certesa ha impulsat el Govern els últims quatre anys a incorporar les inquietuds i, sobretot, les idees dels qui plantegen estratègies contra el canvi climàtic i a favor de la protecció de l'entorn. Varen néixer així lleis que ens situen a l'avantguarda europea, com la del canvi climàtic, que ens permet somiar amb fer realitat unes illes sense combustibles fòssils l'any 2050. Lleis com la de residus, que ens descriu com a pioners europeus en la lluita contra els plàstics i a favor del reciclatge. Ara hem d'aplicar-les i ajudar tots els nostres ciutadans i empreses a adaptar-nos-hi.

I hem de fer més. Avançarem cap a unes illes de residus zero i reciclatge màxim. Fomentarem la inversió en renovables, principalment en autoconsum i fotovoltaiques, agilitant l'acció des d'un nou Institut de l'Energia. Continuarem utilitzant els fons de l’Impost de Turisme Sostenible per desenvolupar la xarxa de recàrrega elèctrica i implantarem incentius fiscals a la substitució de cotxes contaminants per vehicles elèctrics.

Durant la passada legislatura s’ha protegit més territori que en totes les anteriors, amb el Parc Natural des Trenc o l'ampliació del Parc Nacional de Cabrera i amb noves reserves marines. Ara continuarem elevant la protecció amb accions com l'ampliació del Parc de s’Albufera o del Parc de Llevant, a Mallorca, millorant la gestió del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, impulsant la nova reserva marina de la Serra de Tramuntana i donant suport a la futura llei de la Reserva de la Biosfera de Menorca, tal com hem acordat amb Més per Menorca.

I reclamarem a l'Estat les competències de gestió de costes i que prohibeixi les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània, segons el que hem pactat amb Unides Podem i Més per Mallorca. Aplicarem un control directe de l'activitat al litoral i, per descomptat, intensificarem la vigilància dels fondejos a les praderies de posidònia.

La comunitat científica ens avisa que l'aigua es convertirà en el bé més preuat i escàs. Això ens obliga a cuidar-la. Ens impel·leix a adaptar-nos per protegir els nostres aqüífers. A abocar menys, amb depuradores que retornin l'aigua tractada al sistema. Ens exigeix ser més sostenibles en el consum, més eficients en les xarxes de subministrament. Això és el que estam fent, impulsant la xarxa d’aigua en alta que continuarem finançant amb l’Impost de Turisme Sostenible. I això és el que farem, desenvolupant el Règim Especial, signant un conveni amb l’Estat que ens garantirà inversions i ens permetrà millorar les infraestructures de depuració i abastiment, que ja hem començat a modernitzar amb els fons del cànon de sanejament.

Els pròxims anys el canvi climàtic ens demanarà també qualque cosa més que lluitar per minimitzar els efectes d'un fenomen que ja sabem imparable: ens exigirà adaptar-nos als seus efectes. Això implica tenir cura de la nostra aigua i del nostre litoral. Adaptar el nostre urbanisme. Ser responsables amb el nostre paisatge. Tenir cura de nosaltres mateixos protegint les nostres illes.

Senyores i senyors diputats, ciutadanes i ciutadans, vivim un moment de fragmentació política sense precedents. A les Illes Balears i a la resta d'Espanya. És un escenari que ens obliga a tots a dialogar. A entendre'ns. I hem de fer-ho. Els anim a fer-ho: demostrem a la ciutadania que estam a l'altura. Sumem geni i enginy, tenacitat i determinació, per trobar sempre la millor resposta i fer-la valer.

Hem demostrat els últims anys que, quan ens unim, som molt més que la suma de totes les nostres voluntats. Així va arribar el Règim Especial i el 75% de descompte aeri. Així hem aconseguit allargar la temporada turística o augmentar els salaris en sectors clau de la nostra economia. Així hem avançat en la protecció del territori, en la consolidació dels nostres serveis públics.

Els planteig ara que ho tornem a fer, que ens unim per afrontar els reptes que els he exposat:

• Fem feina en un gran acord de país per, primer de tot, modernitzar i diversificar la nostra economia i assolir un nou model de finançament que faci justícia a la generositat i el compromís de les Illes Balears amb la resta de l'Estat.
• Segon, un acord que faci més eficient la nostra Administració.
• I poder així garantir el tercer repte, dotar-nos de serveis públics de més qualitat.
• Un gran acord que, quart, converteixi l’accés a l’habitatge en un dret real.

• Un pacte per, cinquè, guanyar més drets i llibertats. Perquè al centre de totes les nostres polítiques sempre hi ha les persones.

• I, finalment, per lluitar de forma efectiva contra el canvi climàtic, amb una transició energètica modèlica i una mobilitat més sostenible.

A tots els qui defensen la igualtat, la diversitat, la descentralització i l’autonomia d’aquesta comunitat; a tots els qui creuen en una societat feminista i ecologista; a tots els qui estimen aquesta terra, la seva llengua i cultura, els deman que s’incorporin a un acord de país amb tota la societat civil i econòmica, que ja ha demostrat que té múscul i que està disposada a fer feina conjuntament.

Un acord social que impulsarem junts. Per això, de forma immediata convocarem el Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació de Qualitat i el Progrés Social. Obrirem totes les taules de negociació ampliades per decidir plegats el full de ruta que guiarà les nostres passes aquesta legislatura. Governarem, com hem fet sempre, a partir del consens. Diàleg sempre. I per davant de tot.

Perquè hem de ser conscients que la nostra raó creixerà en la mesura que escoltem les raons dels altres. El nostre èxit serà més probable en la mesura que ens entenguem. L'entesa i el progrés comencen amb l'oïda, amb l'empatia. Col·laborem i vencerem. Ja ho hem fet altres vegades.

Senyores i senyors diputats, el futur és a les seves mans. És a les nostres mans. Va dir Albert Camus, fill de mare menorquina, que “tota generositat cap al futur resideix a donar-ho tot al present”. I això és el que els estic plantejant: donar-ho tot ara per millorar el futur d’aquesta terra.

Una terra plena de gent valenta. Gent que s’aixeca a trenc d’alba per fer-nos millors. Gent humil i, sobretot, honesta, que fa de Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca un referent. Un petit país enmig de la Mediterrània que lluita cada dia per superar-se, orgullós d’ell mateix, inconformista. Amb una societat tolerant, oberta, ecologista, feminista, defensora del progrés, de la igualtat i d’una diversitat que ens enriqueix. Una societat que aspira a l’excel·lència, que vol ser capdavantera en l’àmbit europeu en polítiques socials i solidàries, en la lluita contra el canvi climàtic i els residus d’un sol ús, en la transició energètica, en l’estratègia de sostenibilitat. I que té molt clar que ho aconseguirà. Ho aconseguirem.  

Aprofitem l'ocasió per garantir dècades d'estabilitat, aconseguint acords més amplis que mai. Perquè els únics acords que duren són els que s’assoleixen entre diferents. L'estabilitat no es troba en la majoria absoluta, es troba en la complicitat absoluta, en el consens més ampli. S’aconsegueix pactant amb la societat.

Per avançar cap a un model educatiu més estable, que garanteixi l'èxit de les generacions futures, pactem amb la comunitat educativa una llei que assumim com a pròpia la majoria dels partits.

Per construir una economia més diversa, capaç d'utilitzar el motor del turisme per diversificar el nostre sistema productiu, capaç d'innovar, de generar nous sectors i impulsar els tradicionals, de donar oportunitats a tots els ciutadans i ciutadanes, fem feina junts per perfilar aquest model. Alimentem amb el talent de tots allò que funciona. Corregim amb l'esforç de tots allò que no va bé. Garantim un futur econòmic d'èxit constant i, sobretot, compartit.

Per seguir perfilant unes illes encara més sostenibles, amb més respecte pel medi ambient i més cura del territori, convertim aquests valors en principis sense caure en la temptació de la brega de curt recorregut.

Per potenciar unes illes que prosperen sense deixar ningú enrere, comprometem-nos amb elles.

Per convertir l'accés a l'habitatge en el dret que recull la Constitució, i no en la frustració que pateixen tantes famílies, sumem per impulsar noves mesures que ho facin realitat.

Per millorar la mobilitat i reduir la pol·lució, avancem en els projectes de transport públic que ja estan en marxa.

Per fer que la nostra cultura sigui font alhora de riquesa econòmica i d'enriquiment intel·lectual, unim les nostres forces amb el sector. Així podrem tirar endavant les lleis d'indústries culturals i mecenatge que ens demanen, impulsar les infraestructures que necessitam, donar suport als nostres creadors i fomentar la seva producció cultural apropant-la a tota la societat.

Per un món just, cooperem.

Per construir una societat feminista i igualitària, treballem tots per fer-la possible.

Per impulsar unes illes que recuperen la memòria del seu passat i guanyar així un futur per a tothom, mantinguem el consens que ens ha fet avançar aquests anys, obrint fosses i tancant ferides.

Per consolidar unes Illes Balears que protegeixen les seves llibertats i les estenen amb més drets, fem feina junts per regular el dret a morir dignament, per protegir el diferent, per eliminar totes les formes de violència.

Per teixir una societat que ens faci sentir sempre orgullosos, enorgullim-nos de construir-la junts.

No podem deixar de somiar ni d’actuar. No ens podem deixar endur pels derrotistes, pels cínics, per aquells que, com va dir el poeta de Felanitx Miquel Bauçà, “no podrien acceptar un espai incontrolable com els somnis, com crear”.

Senyores i senyors, per primera vegada en més de vint anys la població de les Illes Balears ha votat insistir en el progrés. Ha votat estabilitat. Ha decidit que el Govern de Pacte pugui completar el seu projecte durant els anys que han de venir. Ens demanen que donem solucions, que confrontem idees, però amb una aspiració clara: l'objectiu de tot debat no és el triomf, sinó el progrés. Perquè el triomf només pertany a alguns, però el progrés ens pertany a tots. Avancem cap a un horitzó de tots.

Una vegada més els estenc la mà per construir junts el futur que es mereixen els nostres fills i els nostres nets.

És la nostra responsabilitat. Ho hem de fer per ells.

Moltes gràcies.